Autònom Societari vs Ordinari

Facturar com a societat limitada surt més barat en quota que fer-ho com a autònom quan els teus rendiments nets superen un cert llindar. La qüestió és identificar aquest punt de tall i no fer el salt abans d'hora.

L'"autònom societari" no és una figura legal diferent de l'autònom. És un règim de cotització: et dones d'alta al RETA perquè administres o tens participació en una societat mercantil, però cotitzes amb regles pròpies, diferents de l'"autònom ordinari" que factura a títol personal.

Què diferencia un autònom societari d'un ordinari

L'autònom ordinari cotitza segons la seva previsió de rendiments nets anuals, dins dels trams que fixa la Seguretat Social cada any. Tria una base de cotització i paga una quota mensual associada a aquesta base.

L'autònom societari té una base mínima de cotització més alta, fixada per llei, independentment del que guanyi. Aplica a qui és administrador d'una societat (amb retribució o sense per aquest càrrec) o soci amb almenys el 33% del capital, entre altres supòsits que recull l'article 305 de la Llei General de la Seguretat Social.

Les xifres exactes de bases i tipus per al 2026 convé consultar-les a la seu electrònica de la Seguretat Social, perquè s'actualitzen cada exercici mitjançant reial decret.

Exemple pràctic: quan compensa cada opció

Imagina un autònom amb 20.000 € de benefici net anual. Com a autònom ordinari, la seva quota es calcula sobre un tram baix de rendiments, amb una quota mensual moderada segons la taula vigent.

Si aquesta mateixa activitat factura 60.000 € nets a l'any, el tram de cotització puja força. En aquest interval, molts comencen a comparar: la quota societària mínima pot quedar per sota del que pagarien en el tram alt del règim ordinari, tot i que a canvi assumeixin el cost de constituir i mantenir una societat (gestoria, Impost de Societats, comptes anuals al Registre Mercantil).

Aproximadament, segons estimacions habituals del sector per al 2026, el punt d'equilibri sol situar-se entre 50.000 € i 65.000 € de benefici net anual, tot i que cada cas depèn de despeses deduïbles, forma de retribució i comunitat autònoma. No és una xifra oficial: cada assessoria fa el seu propi càlcul amb les dades reals del negoci.

Errors habituals a l'hora de triar

• Constituir una societat només per la quota, sense mirar la resta de costos. Una SL implica gestoria, impost de societats, comptes dipositats i més burocràcia. Si l'estalvi en quota és petit, pot no compensar.
• No revisar el percentatge de participació. No tota persona amb una societat és autònom societari. Depèn de si administra l'empresa i del seu percentatge de capital, a més de la convivència amb altres socis familiars.
• Confondre base mínima amb quota fixa. L'autònom societari no paga sempre el mateix: dins del règim societari també hi ha marge d'elecció de base, tot i que amb un terra més alt.
• Oblidar la doble tributació en el repartiment de dividends. La societat tributa pel benefici i el soci torna a tributar en IRPF en cobrar dividends. Cal sumar tots dos impactes abans de comparar amb el règim ordinari.
• Fer el salt a societat sense projecció d'ingressos estable. Si la facturació és irregular, la base mínima societària pot penalitzar en anys fluixos.

Preguntes freqüents

Si vols aprofundir-hi més, et recomanem aquests articles: Com fer la teva primera factura com a autònom, Prestació per cessament d'activitat i Tot sobre la quota d'autònoms.

El següent pas

Abans de decidir, calcula la teva quota real sota tots dos règims amb les teves xifres concretes de facturació i despeses, no amb mitjanes generals. Si fas servir tarifaautonomo.com, introdueix el teu rendiment net estimat del 2026 a la calculadora de quota per veure la base i l'import exacte que et correspondria com a autònom ordinari, i compara'l amb la base mínima societària vigent abans de fer cap pas amb la teva gestoria.